{"id":3494,"date":"2025-05-05T01:06:21","date_gmt":"2025-05-04T23:06:21","guid":{"rendered":"https:\/\/delfiramos.com\/?p=3494"},"modified":"2025-05-05T08:22:29","modified_gmt":"2025-05-05T06:22:29","slug":"fmt-la-prensa-sicaliptica-y-los-estudios-sobre-el-comportamiento-sexual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/delfiramos.com\/ca\/fmt-la-prensa-sicaliptica-y-los-estudios-sobre-el-comportamiento-sexual\/","title":{"rendered":"FMT 4: La premsa sical\u00edptica i els estudis sobre el comportament sexual"},"content":{"rendered":"

Durant els segles XVII, XVIII, XIX i part del XX Fran\u00e7a ser\u00e0 un model cultural a nivell internacional. Aquells espanyols que pretenien recuperar l'esperit dels \u00c0ustries rebutjaven la vida galant que proposava l'avantguardista model franc\u00e8s. La galanteria q\u00fcestiona les f\u00e8rries dicotomies de g\u00e8nere, la dona galant \u00e9s aut\u00f2noma i independent i aix\u00f2 suposa un perill encara m\u00e9s gran que la mera picardia o teatralitzaci\u00f3 del flirteig. Alain Viala, en la seva revaluaci\u00f3 hist\u00f2rica de la galanteria, la defineix no nom\u00e9s com una est\u00e8tica sin\u00f3 tamb\u00e9 com una \u00e8tica i un model social oposat al model burg\u00e8s. <\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Les revistes sical\u00edptiques del per\u00edode modernista van constituir un excel\u00b7lent mitj\u00e0 de transmissi\u00f3 de la nova moral emergent, reproduint a la perfecci\u00f3 el model de vida galant.<\/strong> Tildar-les \u00fanicament d'er\u00f2tiques seria faltar a tot el significat que hi ha darrere del terme sical\u00edptic<\/a>. Comercialitzades a trav\u00e9s d'un sistema de subscripci\u00f3 postal per burlar la censura, recollien continguts que anaven des del suggeridor fins a la pornografia m\u00e9s expl\u00edcita: agitaci\u00f3 entre humor\u00edstica i provocativa en forma de passatemps l\u00fabrics, dibuixos, guies d'oci nocturn, fotografies<\/a>, moltes fotografies\u2026 En incomptables ocasions les cupletistes eren la imatge de les revistes, i la florida de les revistes sical\u00edptiques va de la m\u00e0 de la florida del cuplet<\/strong>. \u201cLa pu\u00e7a\u201d<\/span> \u00e9s considerat el primer cuplet<\/a> a Espanya, i amb el mateix nom es va inaugurar un setmanari festiu sat\u00edric i picaresc. En ell, les dones deien mossegar si alg\u00fa els ficava el dit a la boca.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Les primeres revistes publicades a Espanya eren traduccions de les picants publicacions franceses, cosa que va servir per avalar la modernitat d'aquest tipus de publicacions al nostre pa\u00eds; \u201cPar\u00eds Alegre\u201d ser\u00e0 una de les primeres que es traduiran. De la mateixa manera van comen\u00e7ar a estendre's els cuplets a Espanya: traduccions primer dels francesos, al que va seguir la producci\u00f3 aut\u00f2ctona. La neutralitat del nostre pa\u00eds durant la Primera Guerra Mundial juntament amb el creixement imparable de les ciutats far\u00e0 que proliferi una rica i exuberant literatura sical\u00edptica, que donar\u00e0 el context a l'oci nocturn de teatres, caf\u00e8s, concerts, salons, etc.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

La llista de publicacions sobre les dones galants \u00e9s interminable: \u201cVida Galante\u201d, \u201cPar\u00eds Alegre\u201d, \u201cVermell i Verd\u201d, \u201cSical\u00edptic\u201d, \u201cLa Saeta\u201d, \u201cIris\u201d o \u201cPiripitipi\u201d s\u00f3n nom\u00e9s algunes de les m\u00e9s importants. A l'Edat de Plata (1898-1939) es van escriure, editar, il\u00b7lustrar i publicar milers de revistes, ia aquestes li van seguir els contes ia aquests les novel\u00b7les. La col\u00b7lecci\u00f3 \u201cEl Conte Galante\u201d inaugura com a saga la febre d'aquest g\u00e8nere, i despr\u00e9s el seguir\u00e0 el de la novel\u00b7la. Primer es publicar\u00e0 "La novel\u00b7la setmanal", despr\u00e9s "Los contemporanis", "La novel\u00b7la pasional", "La novel\u00b7la d'avui", i "La novel\u00b7la teatral".\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Entre les autores llibertines franceses llegides a Espanya destaquen Colette i Rachilde. No obstant aix\u00f2, el m\u00e9s influent dels escriptors francesos va ser Lorraine, qui a m\u00e9s va escriure sobre les cantants sical\u00edptiques<\/a>. Algunes de les seves obres: \u201cEl vici errant\u201d i \u201cEl senyor de Phocas\u201d. En el panorama nacional els escriptors sical\u00edptics van ser molt llegits, per\u00f2 van caure a terra de ning\u00fa, massa populars per ser de la generaci\u00f3 del 98 o del 14 i massa poc humor\u00edstics per ser de la del 27. La llarga Edat de Plata va veure n\u00e9ixer per una banda autors com Ortega, Mara\u00f1\u00f3n, P\u00edo Baroja, Azor Cernuda, Vicente Aleixandre, Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez i Rafael Cansinos Assens, m\u00e9s alineats amb l'antiga moral i, moltes vegades, com en el cas de Mara\u00f1\u00f3n, amb el seu afany per titllar l'esperit sical\u00edptic. Per\u00f2, per altra banda, tamb\u00e9 trobem una nodrida llista d'autors sical\u00edptics, com Joaqu\u00edn Belda, Eduardo Zamacois, Pedro de R\u00e9pide, Joaqu\u00edn Dicenta, Felip Trigo, Antonio de Hoyos i Vinent i \u00c1lvaro Retama, Antoni de Lara \u201cTono\u201d, Edgar Neville, Miguel Mihura i L\u00f3pez Rubio ells van produir una immensa quantitat de material er\u00f2tic en qu\u00e8 van proposar altres models d'home i de dona. L'\u00fanica dona que va publicar a la novel\u00b7la curta va ser Carmen de Burgos, per\u00f2, com assenyala Gloria G. Dur\u00e1n <\/span>"Si mirem els contextos culturals amb una mirada m\u00e9s \u00e0mplia podem deixar les autories \u00faniques i les firmes de banda. L'esperit de l'\u00e8poca no ve signat per un sol individu. El rerefons cultural d'aquesta Espanya paradoxal el conformaven, de banda, els que signaven textos, novel\u00b7listes, ressenyes, cuplets i, de l'altra banda, els carrers, els altres, les gent bars, els teatres. Tamb\u00e9 totes aquelles que van fer aquest salt als escenaris, tan important en un pa\u00eds on la cultura teatral era la moneda corrent d'aquell temps\u201d.<\/span><\/i>.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

El per\u00edode entre 1895 fins a 1911, va ser batejat per Serge Sala\u00fcn com a \u201cerotisme triomfant\u201d. L'aproximaci\u00f3 al cos no nom\u00e9s passa a l'\u00e0mbit de l'erotisme, durant aquests anys tamb\u00e9 es va estendre l'obsessi\u00f3 per la salut. Al costat de les publicacions sical\u00edptiques van comen\u00e7ar a sorgir publicacions sobre el comportament sexual, tractats morals amb argot m\u00e8dic en qu\u00e8 la perversi\u00f3 s'equipara amb la malaltia.<\/strong> Tot i ser considerats com a patol\u00f2gics tots aquells comportaments que se sortissin de l'estandarditzat, s'obre la possibilitat d'indagar sobre nous models. Exemples d'aquest tipus de publicacions s\u00f3n \u201cPsicopatologia sexual, un estudi cl\u00ednic forense\u201d, del 1895 de Richard von Krafft-Ebing, on parlava del sadisme i del masoquisme en la dona. Una de les sagues m\u00e9s conegudes \u00e9s \u201cLa Mala Vida\u201d. Tant \u201cLa Mala Vida a Madrid\u201d, de Bernaldo de Quir\u00f3s i Jos\u00e9 Mar\u00eda Llanas d'Aguilaniedo de 1901, com a \u201cLa Mala Vida a Barcelona: anormalitat, mis\u00e8ria i vici\u201d, de Max Bembo de 1912, es posa de manifest la por social cap als artistes, tan allunyats de la classe. A \u201cEls estats intersexuals a l'esp\u00e8cie humana\u201d, del 1928, i \u201cTres assajos sobre la vida sexual\u201d, el 1926, Gregorio Mara\u00f1\u00f3n parla de <\/span>\u201cmatar el fantasma de l'altre sexe que cadasc\u00fa porta a dins, sigueu homes, sigueu dones\u201d.<\/span><\/i> Mara\u00f1\u00f3n i Unamuno van dibuixar els exemples perfectes de l'amor fusional i mon\u00f2gam, de l'home respectable i responsable, i la dona abnegada, submisa i recatada.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"

Malament de Venus, Peratoner<\/p><\/div>\n

No podem acabar sense esmentar Amancio Peratoner, que amb el seu fam\u00f3s estudi m\u00e8dic sobre la s\u00edfilis i les malalties ven\u00e8ries, \u201cEl mal de Venus\u201d, va contribuir enormement a l'estigmatitzaci\u00f3 de la malaltia. La publicitat de tractaments de tota mena per a la s\u00edfilis (i tamb\u00e9 per a l'epil\u00e8psia i la neurast\u00e8nia) plagava la premsa del moment. Peratoner a m\u00e9s tradueix literatura galant aportant-li el seu \u201ctoc personal\u201d: per esmentar alguns exemples, a \u201cMadame Bovary\u201d la titular\u00e0 \u201cAd\u00faltera\u201d ia \u201cLa meravellosa Mademoiselle de Maupin\u201d, de Gautier, la titular\u00e0 \u201cHome o femella\u201d.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Queda pal\u00e8s, doncs, com la premsa i la literatura s\u00f3n dues maneres d'expressi\u00f3 m\u00e9s que recullen la tensi\u00f3 entre dues morals oposades que competeixen en un mateix temps.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n\n\t\t