{"id":3527,"date":"2025-05-05T02:43:15","date_gmt":"2025-05-05T00:43:15","guid":{"rendered":"https:\/\/delfiramos.com\/?p=3527"},"modified":"2025-05-07T10:30:05","modified_gmt":"2025-05-07T08:30:05","slug":"fmt-6-sobre-el-origen-de-la-sicalipsis-y-el-cuple","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/delfiramos.com\/ca\/fmt-6-sobre-el-origen-de-la-sicalipsis-y-el-cuple\/","title":{"rendered":"FMT 6: Sobre l'origen de la sicalipsi i el cuplet"},"content":{"rendered":"

Si b\u00e9 la paraula sicalipsi ja estava plenament arrelada en el nostre idioma cap al 1907, el seu origen \u00e9s incert i han aparegut diferents llegendes sobre la seva possible etimologia<\/strong>, que \u00e9s esmunyedissa, igual que la definici\u00f3 del cuplet. \u00c9s impossible parlar de sicalipsi sense parlar del cuplet, i, com passa amb la sicalipsi, es fa molt complicat determinar exactament qu\u00e8 \u00e9s el cuplet. Manuel Machado ja es preguntava <\/span>\u201cSer\u00e0 alguna cosa el cuplet?\u201d<\/span><\/i>. Per Gloria G. Dur\u00e1n, escriptora, artista i docent a la facultat de Belles Arts de la USAL, una immensa constel\u00b7laci\u00f3 de creadores d'aquestes noves formes de ser dona s\u00f3n les art\u00edfexs del cuplet i la sicalipsi, que no s\u00f3n ni ballarines de caf\u00e8 ni de sarsuela, ni cantants d'\u00f2pera, ni cantants d'\u00f2pera. No obstant, alguna cosa tenen de totes elles, de flamenques, ballarines, cantants\u2026 tot regirat i fos amb alguna cosa tamb\u00e9 original i pr\u00f2pia. M\u00e9s que un codi tancat de normes estrictes va ser una actitud, una sensibilitat per a unes hero\u00efnes de la modernitat. La paraula, que nom\u00e9s existeix en castell\u00e0, ja est\u00e0 en des\u00fas i ha estat sepultada sota cert halo de simplificaci\u00f3 pornogr\u00e0fica, cosa que amaga els milers de matisos que amaga.\u00a0<\/strong><\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Federico Ruiz Morcuende ja el 1919 considerava \u201csicalipsi\u201d un vocable modern i pensava que Gr\u00e8cia poc havia tingut a veure en la seva g\u00e8nesi.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\u201cSical\u00edptic \u00e9s per a nosaltres, i ho ser\u00e0 per a vost\u00e8s d'aqu\u00ed endavant, tot all\u00f2 que significa el punt intermedi entre all\u00f2 moral art\u00edstic i el desenfadat sense art: sense ser el primer en absolut, no arribar al segon, per\u00f2: mantenir-se en el just l\u00edmit i guardant un equilibri inversemblant per no provocar la indignaci\u00f3 i l'anatema dels excitants poderosos per al seu gust estragat. Aix\u00f2 \u00e9s el veritablement sital\u00edptic, recorrent pancienzudament les interminables columnes del diccionari, que confeccionen els nostres immortals, no vaig poder trobar la paraula que constitu\u00eds el qualificatiu apropiat a aquesta publicaci\u00f3; maldestres. Ben mirat, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil inventar una paraula que un nou impost, per exemple, sobre que la nostra invenci\u00f3 no perjudica ning\u00fa, ni tan sols el bell idioma castell\u00e0, que es pot anar enriquint aix\u00ed. Qu\u00e8 aposten vost\u00e8s que si ens ho proposem tots arribem a imposar la paraula? Aneu a sentir cantar el tango dels lunars a una tiple que excedeix en picardia i en atenci\u00f3 a la lletra d'aquest n\u00famero i que acompanya la m\u00fasica amb moviments lascius sense que arribi, per\u00f2, a l'indecent, i convindr\u00e0 vost\u00e8 amb mi que aquella artista l'entusiasma pel que t\u00e9 de sical\u00edptic\u201d.<\/span><\/i>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"

\u00abLes dones galants\u00bb quadern n\u00fam. 1 (1902)<\/p><\/div>\n

Segurament en utilitzar aquesta paraula F\u00e8lix Limendoux es va guiar per m\u00faltiples refer\u00e8ncies psicol\u00f2giques, apocal\u00edptiques, epil\u00e8ptiques i fins i tot sifil\u00edtiques. L'amena\u00e7a per a la salut social que comportava aquesta paraula tenia per for\u00e7a que estar associada a un origen m\u00e9s nociu, relacionat amb el contagi, amb el virus, amb la por que ja express\u00e9s Miguel de Unamuno a l'absoluta desestructuraci\u00f3 de la societat, com una esp\u00e8cie d'estranya combinaci\u00f3 entre l'epil\u00e8psia i la s\u00edfilis, dues malalties que van envoltar el m\u00f3n dels espectacles<\/strong> de varietats<\/strong>, associades a cert ball de San Vito, perill\u00f3s i contagi\u00f3s, portador d'incurables malalties com la s\u00edfilis o la hist\u00e8ria. histeria<\/a>.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Per a Rae Beth Gordon l'origen de la nostra cultura de l'espectacle est\u00e0 en aquelles cantants que es van anomenar epil\u00e8ptiques agitades o gommeuses i que van tenir gran popularitat a Fran\u00e7a entre el p\u00fablic urb\u00e0 i els grans artistes cap a meitat del segle XIX. Recordem l'est\u00e8tica que van promoure els cat\u00e0legs fotogr\u00e0fics del neur\u00f2leg Jean-Martin Charcot<\/a> en qu\u00e8 les malaltes de l'hospital de la Piti\u00e9-Salp\u00eatri\u00e8re apareixien simulant atacs epil\u00e8ptics i hist\u00e8rics, generant aquesta barreja entre atracci\u00f3 i repulsi\u00f3, que despr\u00e9s es va bolcar al m\u00f3n de l'espectacle. \u00c9s m\u00e9s, aquestes sessions fotogr\u00e0fiques de Charcot que s'obrien al p\u00fablic els dimarts ja tancaven cert caire d'espectacle. A l'epil\u00e8psia cal sumar l'amena\u00e7a de la s\u00edfilis. Amancio Peratoner i el seu Mal de Venus, van encoratjar una sifilisf\u00f2bia que va portar al sorgiment de milers de cl\u00edniques, com la del doctor Abreu. El cartell de la seva cl\u00ednica va ser obra de Ram\u00f3n Casas, i hi dona una dona extremadament prima ofereix una flor blanca, s\u00edmbol de la s\u00edfilis. Pel mant\u00f3 repta una serp en forma de S. El missatge \u00e9s clar: l'amena\u00e7a t\u00e9 forma de dona.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"

Cartell per a la cl\u00ednica del Dr. Abreu, Ram\u00f3n Casas<\/p><\/div>\n

El cuplet va tenir uns comen\u00e7aments molt parisencs i els primers que es van escoltar al nostre pa\u00eds eren traduccions dels cuplets francesos, igual que passava amb les revistes<\/a>.<\/strong> Sicalipsi i cuplet van viure uns anys d'esplendor en qu\u00e8 les lletres dels cuplets eren molt atrevides, per\u00f2 les cupletistes apareixien sota una innoc\u00e8ncia exagerada, com mostren els cl\u00e0ssics \u201cLa Regadera\u201d, \u201cEl Polichinela\u201d o \u201cLa Clau\u201d. Tamb\u00e9 hi va haver cuplets reivindicatius: \u00abLa bolxevic\u00bb, \u00abLa sindicalista\u00bb, \u00abLa presidenta\u00bb, \u00abLa cencerro\u00bb, \u00abLa xal\u00e0\u00bb, i potser aquesta naturalesa reivindicativa t\u00e9 alguna cosa a veure que siguin els pitjor conservats. <\/span>
\nRaquel Meller, Julia Fons, La Chelito, Mata Hari, s\u00f3n nom\u00e9s alguns noms de les cupletistes m\u00e9s importants que van omplir les taules Espanyoles. La Fornarina va ser la primera cupletista que va aconseguir fama internacional, i \u00c1lvaro Retama un dels grans creadors del g\u00e8nere fr\u00edvol.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

La creaci\u00f3 el 1910 del Comit\u00e8 de Dames, la funci\u00f3 del qual era acabar amb la immoralitat de certs teatres, i el 1911 la Lliga Antipornogr\u00e0fica, juntament amb les intervencions de les corts per tractar de controlar la venda de postals er\u00f2tiques<\/a> o de cupletistes, i les veus de la premsa m\u00e9s conservadora<\/a> contra el virus de les dones l\u00fabriques, porta el cuplet a una evoluci\u00f3 definitiva cap a l'honorabilitat. Serge Sala\u00fcn considera el cuplet posterior al 1911 ja una mica descafe\u00efnat, sentimentaloide i dram\u00e0tic. \u00c9s m\u00e9s, als cartells que els anunciaven s'hi afegia l'especificaci\u00f3: \u201caltament moral\u201d. <\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"

Julia Fons<\/p><\/div>\n

\"\"

La Chelito<\/p><\/div>\n

\"\"

La Fornarina<\/p><\/div>\n

\"\"

Raquel Meller<\/p><\/div>\n