– Desig sexual inhibit o trastorn del desig hipoactiu (TDSH)
Consisteix en la disminució o absència persistent de desig sexual i fantasies sexuals. És una circumstància que afecta tant homes com dones, i es pot expressar de diferents maneres, com incapacitat per gaudir de l'activitat sexual, dificultat en l'excitació o manca d'interès pel sexe. És molt important fer una bona avaluació per determinar-ne les causes, ja que la intervenció pot variar en funció del seu origen.
– Disfunció erèctil (DE)
Es tracta de la incapacitat persistent per assolir o mantenir una erecció suficient per tenir una relació sexual satisfactòria. Encara que habitualment sol associar-se a homes grans, la veritat és que es dóna a totes les edats ia la pràctica clínica és una de les demandes més freqüents entre els homes joves. Tot i això, l'etiologia varia segons el grup d'edat, i de vegades la DE pot ser un indicador de problemes de salut subjacents, per la qual cosa convé que comptem amb una avaluació mèdica prèviament a la intervenció sexològica.
– Ejaculació Precoç (EP)
Una altra de les disfuncions sexuals masculines que més sovint susciten una consulta és l'EP. Tot i que la seva definició ha variat a través de les diferents edicions dels principals manuals de criteris diagnòstics, avui podem descriure l'EP com la incapacitat per perllongar l'ejaculació, ocorrent-la abans del desitjat durant l'acte sexual. Les causes que més sovint porten a l'EP són l'ansietat, l'estrès, problemes de relació o hàbits masturbatoris inadequats.
– Anorgàsmia
Parlem d'anorgàsmia per referir-nos a la incapacitat persistent o recurrent d'assolir l'orgasme, encara que el desig i l'excitació siguin adequats. Habitualment l'anorgàsmia es presenta en dones, però també pot afectar els homes. Parlem d'anorgàsmia primària quan mai no s'ha experimentat l'orgasme; en canvi, l'anorgàsmia secundària fa referència a la pèrdua de la capacitat d'assolir orgasmes després d'haver-ho experimentat amb anterioritat. Cal, doncs, establir aquesta diferenciació durant l'avaluació, així com indagar en les possibles causes psicològiques, físiques o relacionals.
– Disparèunia
És el dolor genital que apareix durant lactivitat sexual. Per poder parlar de disparèunia ha de ser un dolor persistent i recurrent, i es pot donar tant en dones com en homes. No s'ha de confondre amb el vaginisme, en el cas de les dones, encara que sovint hi ha comorbiditat en el diagnòstic dels dos trastorns. Com passa amb la resta de disfuncions sexuals, és aconsellable fer una exploració mèdica prèvia al tractament sexològic per identificar o descartar una possible organicitat.
– Vaginisme
Consisteix en la dificultat o impossibilitat en la penetració vaginal degut a la contracció involuntària dels músculs de la vagina. Aquesta dificultat apareix no només durant les relacions, també es pot presentar durant els exàmens ginecològics o lús de tampons. Pot anar acompanyada o no de dolor, però acostuma a ser freqüent la concurrència de tots dos.
