El poder de l'autocura (o el «si no en tinc no et puc donar»)
Algunes reflexions sobre l'autocura…
Escoltar el nostre cos i fer callar la nostra ment ens permet cuidar-nos. Donar-nos aquestes cures es tradueix en salut. Escoltem el nostre cos quan aprenem a identificar-hi els signes i els símptomes: la febre, el dolor, les taquicàrdies, l'estrès…exemples tots ells de circumstàncies al nostre cos que ens estan enviant un clar missatge: PER. DESCANSA. REPARA. I per això ens hem de prestar atenció. No ens podem cuidar mentre mirem a una altra banda, mentre atenem altres assumptes. Si volem prevenir la malaltia o tractar-ne una de ja existent, només podrem fer-ho des de l'atenció plena a cadascuna d'aquelles cures que reclama el nostre cos.
De vegades cal entendre un mateix primer i fer entendre els altres, que si pretenem ser d'ajuda als altres això passa per dir-los NO els altres fins haver recarregat l'energia necessària per poder-los atendre. Un cop vaig sentir una frase que, tot i ser senzilla, considero que conté una gran saviesa: «si no en tinc no et puc donar». Pot resultar una obvietat, però sovint ens la saltem a la torera, caient en la negligència més absoluta. Resultarà més senzill visualitzar el seu significat amb una cosa tan concreta com els diners: si necessites diners i m'ho demanes, per més que jo t'ho volgués donar, si no en tinc no podré fer-ho. Amb l'energia passa exactament igual, per què mirem cap a una altra banda quan el nostre cos ens avisa que les reserves d'energia s'estan esgotant? només perquè l'energia és eteri, abstracte, impalpable? significa això que no existeixi? Si no cuido la meva energia i procuro recarregar-la, no només no podré estar disponible per als altres, per a la feina, per a mil i un projectes… sinó que, a més, el més probable és que tard o d'hora acabi emmalaltint.
Que important és distribuir adequadament el nostre temps, buscar una estoneta de vacances al dia, desconnectar durant les vacances «oficials», retirar-se a curar una malaltia, decidir fins on sí i fins on no puc donar de mi, atendre les nostres relacions significatives, els nostres interessos més enllà del que és laboral, respectar el descans, donar-se permís per no fer RES. Quan descuidem algun d'aquests aspectes per lliurar-nos a les urgències i emergències de l'entorn tan demandant en què vivim, el que pot acabar convertint-se en una emergència encara més gran és el descans.
