En què consisteix el Chemsex i per què és important conèixer-lo

Recentment al COPAO vam tenir l'oportunitat d'escoltar a Cristobal Rivera Mera, psicòleg i Codirector de l'Observatori Andalús de diversitats sexogenèriques, en una meravellosa ponència sobre el fenomen del Chemsex. Considero important compartir allò que es va tractar en aquesta ponència per contribuir a acabar amb el tabú i crear consciència sobre aquesta realitat, ja que és aquesta consciència la que ajudarà tant en la prevenció com en el seu abordatge per part dels professionals sanitaris.
El concepte de Chemsex es refereix al «ús intencionat de drogues psicoactives per mantenir relacions sexuals entre homes que tenen sexe amb homes». No parlem d'una patologia en si mateixa, però sí d'una manera de viure la sexualitat potencialment perillosa a nivell de salut mental, intoxicacions, absentisme laboral i augment de la probabilitat de contagi d'ITS. El Chemsex pot aparèixer també en altres contextos, com ara la prostitució femenina i els locals d'intercanvi de parelles (swingers), però les característiques de cada col·lectiu i les seves circumstàncies epidemiològiques els fa diferents. Des del European Chemsex Forum de Berlín (2018) es posa èmfasi en la importància de contextualitzar el problema de cara a la intervenció.
Si posem el focus en l'ocurrència del fenomen dins de la cultura sexual gai, hem de començar recordant que la proporció de persones que usen drogues en aquest context és una minoria, i, dins aquesta minoria, la pràctica del Chemsex no sempre ha de ser problemàtica. Tot i això, el risc per als que fan un ús abusiu del Chemsex pot arribar a ser molt elevat, especialment quan el consum es realitza durant períodes de temps prolongat amb múltiples parelles sexuals. Resulta alarmant que en algunes zones habituals per a la pràctica del Chemsex hi ha més morts per sobredosi que per accidents de trànsit.
A Espanya hi ha diverses localitzacions on el Chemsex és més freqüent, sent aquestes: Madrid, Barcelona, Torremolinos, Sitges i Gran Canàries. Llocs tots ells que acullen grans festivals gais o turisme sexual. Tot i això, cada vegada està més estès el Chemsex a ciutats mitjanes, encara que no tenim dades concretes, no existeix un registre oficial. Podria qüestionar-se si interessa o no que hi hagi dades, ja que això posaria en perill el turisme esmentat.
Les apps de geolocalització, com Grindr o Scruff, proporcionen una xarxa de contactes amb què dur a terme aquesta pràctica. Dins aquesta subcultura del consum gai hi ha una argot pròpia que permet reconèixer qui la practica. Termes com «sessions», «chill», «doblar» són algunes d'aquestes paraules pròpies.
Algunes de les substàncies que més es consumeixen són metamfetamines, cocaïna, alcohol, viagra o cialis, mefedrona, GHB/GLG, i les vies d'administració són variades, i la intravenosa (slam) és la de més risc. Entre els efectes que en provoca el consum destaquen l'empatia, la desinhibició, l'augment de l'excitació i la potència sexual, de la confiança, de l'autoestima, del desig de socialitzar, sensacions plaents més prolongades i disminució del llindar del dolor (amb el risc consegüent d'involucrar-se en determinades pràctiques de risc com el fisting).
Quines són les motivacions que porten a la pràctica del Chemsex? explorar i gaudir d'una sexualitat lliure i desinhibida, la cerca de sensacions intenses i plaents, aconseguir sensació d'intimitat i connexió amb parelles sexuals que potser per una homofòbia interioritzada no s'ha pogut experimentar abans; aconseguir la sensació de pertinença a un grup, amb la conseqüent acceptació i validació...en definitiva, la pràctica del Chemsex, en un percentatge elevat dels casos, suposa l'ús d'estratègies desadaptatives per gestionar unes emocions que no s'han pogut gestionar d'una altra manera. Cal acabar amb l'estigma i el prejudici per comprendre quines són les motivacions darrere del consum i poder abordar-lo de manera efectiva.